la responsabilitat, feina de tots

La responsabilitat, feina de tots

Un professor d’universitat em va parlar fa poc d’una cosa que existeix des de fa molt de temps però que per desgracia no es coneix gaire; la responsabilitat social corporativa, em va cridar l’atenció.

En l’àmbit acadèmic ho defineixen com una forma de conduir els negocis de les empreses, basat en tenir en compte els impactes que l’activitat de l’empresa pot tenir sobre els clients, treballadors, accionistes, comunitats locals, medi ambient i sobre tota la societat en general. Dit d’una manera més planera; que l’empresa actui tal i com li agradaria que els altres actuessin amb d’ella.

I ara us deveu preguntar, perquè serveix que una empresa tingui en compte tot això, segurament li deu portar més problemes que beneficis oi? Doncs la resposta és tot el contrari.

Tota empresa sap o hauria de saber, que els seus màxims comercials són els seus treballadors i el seu entorn; si els treballadors i clients , ja siguin d’una empresa privada o pública , estan contents amb el tracte que reben, les condicions laborals, el sou, etc. és molt probable que parlin bé de l’empresa i que recomanin els seus productes o serveis, en alguns casos actuant fins i tot com a intermediaris. Però que passa si els treballadors no estan contents amb l’empresa? O si els clients es senten mal atesos? O si contamina els rius i no emprèn mesures? Totes aquestes accions tenen conseqüències negatives per l’empresa.

Un dels millors casos per explicar això és la marca de roba esportiva Nike, quan fa uns anys es va difondre per internet imatges de nens d’entre 7 i 13 anys fabricant material esportiu per l’empresa, aquell any les vendes de Nike van caure un 30%.

En el cas espanyol, fa pocs dies l’observatori de responsabilitat social corporativa presentà els resultats de l’estudi sobre responsabilitat social corporativa, us animo a que hi feu un cop d’ull, veureu que les dades no són gaire engrescadores, ens queda molt camí per tenir unes empreses responsables amb la societat i l’entorn.

Ara més que mai, enfront les conspiracions polítiques, retallades de plantilles,les destapades de corrupció i les omisions ambientals, seria un bon moment per emprendre mesures i demostrar al ciutadà de peu que “no estamos tan mal ”. Us imagineu a un francès que vol venir a viure a Catalunya i ens pregunta què tal s’hi viu per aquí? Què li respondriem avui?