CRISI?... CRISI .... CRISI!!!
Hi havia una vegada un ciutadà americà que vivia al costat d’una carretera , on venia entrepans. Era sord i per tan, no escoltava la radio. No hi veia bé, i per tan no llegia la premsa. Però això si, venia uns entrepans boníssims.
Llogà un tros de terreny, col•locà un gran cartell i anunciava la seva mercaderia cridant a pulmó “comprin exquisits entrepans calents”. I la gent comprava.
Augmentà les compres de pa i carn, comprà una parada més gran per ocupar-se millor del seu comerç. I treballava tant que demanà al seu fill que tornés de la universitat , on estudiava Ciències Empresarials, per ajudar-lo.
Llavors, malgrat tot, passà una cosa important. El seu fill li digué “ Pare, que no escoltes la radio ni llegeixes els diaris? Estem patint una crisis severa. La situació és realment dolenta, no podria ser pitjor...”
El pare pensà: “El meu fill estudia a la Universitat. Llegeix la premsa i escolta la radio. Ha de saber el que es diu.”
Comprà doncs, menys pa i menys carn. Tragué el cartell, deixà el lloguer del terreny per reduir costos i ja no anunciava els entrepans.
I les vendes queien cada dia més.
“Tenies raó fill meu” , li va dir al noi “realment estem patint una crisis molt greu”.

Curiosament vaig descobrir aquesta petita narració en un llibre d’economia de l’any 2000, que s’utilitzava per exemplificar de forma exagerada, el fenomen de les expectatives i com, les expectatives, podien alterar l’economia real.
Sense anar més lluny, aquesta història s’ha materialitzat en el nostre país, fa un any la majoria de nosaltres érem venedors d’entrepans tranquils, amb expectatives de creixement continuat i de anar millorant la nostra vida.
Malauradament, el pes dels mitjans de comunicació massius, amb el seu afany de vendre la notícia més morbosa i impactant, ens van començar a explicar el que passava i que els nostres ulls no veien: que la desacceleració econòmica de què parlava Zapatero no era res més que una CRISIS, una CRISI iniciada als Estats Units, una CRISI que ja estava arribant a Europa, una CRISI que fins i tot podia afectar al Barça, i que ja havia afectat al Real Madrid, una CRISI en definitiva com mai s’havia vist.
Vostès saben què passa quan en una sala plena de gom a gom algú crida “foc”? Doncs que tothom es posarà a cridar, a córrer sense sentit, trepitjant a qui sigui per poder sortir fora de l’abast del foc.
En definitiva el mateix que quan algú amb suficient credibilitat parla de “crisi”. La diferència però és que quan hi ha foc vénen els bombers, i quan hi ha crisi?
Potser si no ens haguessin bombardejat amb tanta informació sobre la crisi, no tindríem tanta por, i tot i que ens aprestéssim el cinturó, seguiríem consumint i fent que tantes empreses catalanes i no catalanes poguessin seguir endavant sense ERO’s ni tancaments.

Read more...