CRISI?... CRISI .... CRISI!!!
Hi havia una vegada un ciutadà americà que vivia al costat d’una carretera , on venia entrepans. Era sord i per tan, no escoltava la radio. No hi veia bé, i per tan no llegia la premsa. Però això si, venia uns entrepans boníssims.
Llogà un tros de terreny, col•locà un gran cartell i anunciava la seva mercaderia cridant a pulmó “comprin exquisits entrepans calents”. I la gent comprava.
Augmentà les compres de pa i carn, comprà una parada més gran per ocupar-se millor del seu comerç. I treballava tant que demanà al seu fill que tornés de la universitat , on estudiava Ciències Empresarials, per ajudar-lo.
Llavors, malgrat tot, passà una cosa important. El seu fill li digué “ Pare, que no escoltes la radio ni llegeixes els diaris? Estem patint una crisis severa. La situació és realment dolenta, no podria ser pitjor...”
El pare pensà: “El meu fill estudia a la Universitat. Llegeix la premsa i escolta la radio. Ha de saber el que es diu.”
Comprà doncs, menys pa i menys carn. Tragué el cartell, deixà el lloguer del terreny per reduir costos i ja no anunciava els entrepans.
I les vendes queien cada dia més.
“Tenies raó fill meu” , li va dir al noi “realment estem patint una crisis molt greu”.

Curiosament vaig descobrir aquesta petita narració en un llibre d’economia de l’any 2000, que s’utilitzava per exemplificar de forma exagerada, el fenomen de les expectatives i com, les expectatives, podien alterar l’economia real.
Sense anar més lluny, aquesta història s’ha materialitzat en el nostre país, fa un any la majoria de nosaltres érem venedors d’entrepans tranquils, amb expectatives de creixement continuat i de anar millorant la nostra vida.
Malauradament, el pes dels mitjans de comunicació massius, amb el seu afany de vendre la notícia més morbosa i impactant, ens van començar a explicar el que passava i que els nostres ulls no veien: que la desacceleració econòmica de què parlava Zapatero no era res més que una CRISIS, una CRISI iniciada als Estats Units, una CRISI que ja estava arribant a Europa, una CRISI que fins i tot podia afectar al Barça, i que ja havia afectat al Real Madrid, una CRISI en definitiva com mai s’havia vist.
Vostès saben què passa quan en una sala plena de gom a gom algú crida “foc”? Doncs que tothom es posarà a cridar, a córrer sense sentit, trepitjant a qui sigui per poder sortir fora de l’abast del foc.
En definitiva el mateix que quan algú amb suficient credibilitat parla de “crisi”. La diferència però és que quan hi ha foc vénen els bombers, i quan hi ha crisi?
Potser si no ens haguessin bombardejat amb tanta informació sobre la crisi, no tindríem tanta por, i tot i que ens aprestéssim el cinturó, seguiríem consumint i fent que tantes empreses catalanes i no catalanes poguessin seguir endavant sense ERO’s ni tancaments.

Read more...

Sense presses

És millor fer poques coses i bé... que masses i malament
Warren Buffet

Inicialment tots sabem dins nostre que aquesta frase és certa, tot i això ens encaparrem en anar cada vegada més despressa.
S'ha de arribar abans als llocs, a la feina s'ha d'escalar més ràpid, en les relacions personals hem de aconsseguir una estabilitat quasi instantània, fins i tot, se'ns demana que consumim ràpid; la roba passa de moda, el menjar es converteix en un afany de nutrició instantània i les noves tecnologies, en poc temps queden obsoletaes.
Quan les coses es fan tan ràpid inevitablement es perden detalls i fins i tot es cometen errors, potser ara seria un bon moment per parar i reflexionar què volem.
Un altre clar exemple és la política; avui comença a crear-se una nova política econòmica que transformarà l'actual i obtindrem una regulació mai vista... Però, no estem anant massa ràpid altre cop? No seria millor començar per una avaluació de les mancances i fortaleses del sistema actual i després canviar-ho?

No sabem que ens depara el futur i molts de nosaltres el veiem amb certa reticència, tot i això hi volem arribar com abans millor, perquè?
Tal com diu Javier Grillo-Marxuach " el millor lloc on un pot estar és on està ara"

Read more...

Falses il·lusions:
Ens imaginavem ja una Catalunya unida en la defensa d'un finançament just, amb uns polítics preparats per encarar el que fos a la defensa dels interessos comuns.
Novament però, les divergències partidistes, i perquè no dir-ho, la influència del poder en uns i la manca d'aquest en altres, els ha portat a la divisió.
No és just, ara ens tocarà pagar els seus impulsos als de sempre, als catalanets i catalanetes de peu de carrer, que a sobre de suportar una nova crisi econòmica, ens treuran novament el carmel de la boca, ja casi ho teniem empassat.
Bé potser a la pròxima.

Read more...

La vida dels Europeus

Curiosament ahir em va venir a la ment una fantàstica pel•lícula dels Monthy Python, "La vida de Brian".
Hi ha una escena, en què la formació política "Frente Judaico Popular", es dirigeix tot convençut a Brian, el qual es troba literalment penjat en una creu, de mans lligades i esperant que algú es digni a alliberar-lo del turment.
Brian, en veure els seus col•legues de partit canvia l'aspecte, convençut que el venen a alliberar d'aquesta situació nefasta. Per contra, Frente Judaico Popular, comencen a recitar un manifest, consensuat , on reconeixen que el pobre Brian es troba en una situació adversa, admirant la seva valentia i afirmant finalment que el recolzen , però que no poden fer res per a ell. L'observen durant uns instants , llavors giren cua i tots tornen d'allà on havien vingut.
Doncs bé, si comparem aquesta escena amb la nostra situació actual, i substituïm Brian pels Europeus, i Frente Judaico Popular per l'actual Eurogrup (format pels ministres de finances de la UE), ens adonem dels terribles paral•lelismes que hi han.
Les seves afirmacions han sigut clares i contundents; no pensen seguir una política de xoc, ans al contrari, consideren oportú el continuisme de les polítiques econòmiques dutes a terme fins la data.
Ara doncs, tan sols ens queda esperar. Esperar no acabar penjats en la creu com Brian

Read more...